El tour de “Sincerament…”. Etapa 100

No exagero si dic que aquesta podria ser la vegada número 100 que m’aixeco un bon dia i decideixo que he de canviar el meu blog. De fet, el recorregut d’aquest blog va començar fa més de set anys, quan tot just internet començava a ser indispensable per la vida. Sembla impossible, ningú ho diria, eh?

Recordo haver llegit a no sé on que dins d’internet podies crear un racó per donar-te a conèixer, per escriure, per mostrar què t’agrada; en resum, per dir la teva opinió. Amb els meus tretze anys, vaig creure que era una oferta massa temptadora per deixar-la escapar. Tenia un d’aquells blogs que es feien amb un compte de Hotmail, anomenats “Space Live”, o una cosa així. De fet, crec que encara existeixen, però ignoro si es segueixen anomenant així. En aquest primer blog, recordo que hi penjava les meves fotografies, les coses que em passaven, poemes que escrivia durant les estones lliures, bestieses gracioses que hi havia per internet, links interessants, etc. Vaja, com avui en dia: jo volia tenir un blog, però no tenia una temàtica clara amb què encaminar-me. Volia un blog que servís per tot el que m’agrada. El fet, però, és que m’agraden massa temes; i no volia deixar-ne de banda cap, perquè trobaria que estic fent un blog el qual li falta alguna cosa per ser un blog com déu mana.

Tot i així, molts blogs que llegeixo sovint parlen dels mateixos temes, de tots els temes. D’acord que hi ha blogs especialitzats, ja siguin sobre cuina, o sobre fotografia; però jo no em sento capaç d’escriure sobre un tema i prou. A la meva vida no només existeix la fotografia, o la literatura, per exemple. Jo necessito alguna cosa més, que lligui tot el que m’agrada i el que m’interessa d’alguna manera.

I aquest ha estat el meu propòsit des de sempre. I mai ho he aconseguit. Me’n canso de seguida. Sóc una nena mimada, en aquest sentit. Vull tenir un blog, no sé de què, però en vull tenir un.

Tota aquesta parafarnàlia que acabo d’escriure, ve d’un article que vaig llegir l’altre dia, sobre els guions d’un projecte en que estic participant (bé, jo i un miler de twiteros més) i que s’ha anomenat TweetPeli. En l’article s’hi deia que, el fet de publicar a internet els nostres guions per al projecte, resultava un atractiu per productors, realitzadors o guionistes amb falta d’idees.

Després de reflexionar-ho una bona estona, em vaig adonar que jo estava fent el mateix al meu blog. Estava posant en safata uns guions i unes idees que eren meves, a qualsevol internatuta del món que anés necessitat d’arguments per produir un metratge audiovisual. Si jo no em volgués dedicar a això professionalment, d’acord. Però tenint en compte que alguns d’aquests escrits algun dia els vull convertir en format de video, ho trobo un suïcidi cap a la meva carrera professional.

I d’aquesta reflexió venen les meves noves ànsies de començar de nou. Un altre cop, i per als que encara no us hagueu cansat de la meva existència a internet, que dubto que en quedi encara algun.

Això va per als que encara no s’han cansat de mi: a vosaltres de quins temes us agradaria que parlés al blog? Esteu d’acord amb el meu canvi? Bé, deixo aquestes preguntes al aire. Espero que la tramuntana no se les emporti i quedin en un no-res.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s