Aiguamolls

D’acord. Ara toca posar en pràctica el que fa uns dies em vaig proposar a la primera entrada. Em costarà escriure un post sense colar-hi una història de les meves, però ho intentaré. Això sí, la fotografia, no me la treu ningú.

Podria parlar de la notícia més candent d’aquesta setmana, la qual estic molt orgullosa de compartir amb vosaltres; i és que per fi ha triomfat la llei antitaurina, almenys a Catalunya, on sembla que som dels pocs que trobem poc ètica aquesta tradició de torejar fins a la mort un animal. Tot i així, Madrid, com sempre, no veu de la mateixa manera la decisió dels polítics catalans: un exemple són les portades de El Mundo i del ABC del passat dia 27 de Juliol. Però parlar de política no és el meu fort, així que ho deixaré pels que en saben.

Ahir feia un dia estrany. Semblava que havia de ploure en qualsevol moment, però la pluja no arribava. És per això que costava moure’s del sofà, sabent que quan et decidíssis a sortir, cauria un xàfec. A més, durant una estona, a la tarda, el radar del Servei Meteorològic de Catalunya no funcionava, i m’impedia fer previsions d’aficionada del transcurs de la pluja per terres empordaneses.

Tot i així, em vaig atrevir a sortir i anar a fer fotos als Aiguamolls. Porto dies bastant enganxada al fòrum de Nikonistes mirant fotografies espectaculars fetes amb càmeres Nikon. I una de les coses que he començat a llegir pel fòrum és la del significat de les fotografies, de la informació que ens donen. És un tema que em queda pendent.

Avui, mentre processava les fotografies que vaig fer ahir, em preguntava si tenien significat. És per això que m’he decidit compartir-les amb vosaltres, per veure si m’ajudeu a trobar-les-hi un sentit tan artístic com informatiu:

La primera és, potser, la que li trobo més significat. Reflexa el dia tan estrany al que em referia tres paràgrafs amunt. A la llunyania, es veuen els núvols com guanyaven terreny i com comença a ploure, però alhora s’entreveuen els últims raigs de sol del dia. La vaig fer amb una distancia focal de 18 mm, la més angular que tinc, per poder avarcar el més terreny possible. He de dir que em va costar bastant fer que tan el cel com els camps quedessin ben exposats. Per a que el cel no em quedés cremat, vaig haver d’ajustar el temps d’exposició a 1/1600 segons i una obertura de F/5.0. És una burrada de temps, i podria haver tancat més el diafràgma per guanyar profunditat de camp, però mira, un altre error de principiant. Tot i així, no hi ha res que no pugui solucionar el Photoshop, i crec que el resultat m’ha quedat prou il·lustratiu.

La segona és un paisatge d’Empuriabrava. Així a simple vista, la única informació que m’aporta és que, imagineu-vos quin monstre d’apartaments, que supera en escreix l’altura del mirador de la “Venècia de l’Empordà”. La veritat és que trobo un atemptat contra la natura un edifici tan enorme al costat d’un parc natural i d’uns aiguamolls; i que, a partir de la tarda, produeix una ombra quilomètrica. Aquesta fotografia la vaig fer des del mirador dels Aiguamolls. Vaig utilitzar un 200 mm perquè així, les línies dels edificis no es distorcionessin, com passa amb els angulars; però també vaig utilitzar aquesta distància focal perquè amb un angular els edificis ni es veurien. Pel que fa als valors d’obertura, vaig fer que decidís la càmara amb el mode “programable” i em donés uns valors de 1/500 segons i F/5’6, ja que el contrast entre les muntanyes i el terra era tan gran que no em vaig veure en cor de fer càlculs i fotografies en và.

Aquesta és una fotografia que feia temps que volia fer. Es tracta d’un fals HDR, generat a partir d’un arxiu RAW i processat amb l’aplicació Càmera Raw que porta el Photoshop. Per a donar-li aquest toc HDR m’he limitat a posar el màxim de “Luz de relleno” i de “Negros”. Tot i així, trobo que, a banda del HDR, aquesta foto no li trobo res més. Potser la perspectiva, que és una mica diferent; o la simetria, però res que cridi massa l’atenció. Pel que fa a les dades Exif, són aquestes: una distància focal de 18 mm i una exposició de 1/125 segons i d’obertura F/5.6.

I finalment, en la última fotografia el que més em va interessar practicar va ser la composició, i deixar en segon pla el color. Particularment, és una fotografia que no em diu massa res, però la trobo diferent a les altres, i per això m’he animat a pujar-la. La vaig fer amb una distància focal de 55 mm, un temps d’exposició de 1/100 segons i una obertura de F/5.

Bé, concluïda l’entrada d’avui, que m’adono que destaca per la seva extensió, us diré que m’he aixecat a les 8 del matí per escriure tot això, i que espero que sigui l’últim cop que l’inspiració em vingui tan aviat.

I ara us animo a que em critiqueu tan com vulgueu les fotografies que he penjat, però no sigueu massa cruels. Endevant.

Per escoltar: L’Empordà, Novo (Versió Lounge de la cançó de Sopa de Cabra)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s