Mes: Agost de 2010

Somiar és gratis

Té nom aquella sensació de deixar enrera una experiència inoblidable? Té nom aquella sensació de saber que segurament mai es podrà repetir? Et sents com quan s’acaba aquell concert tan bo que feia temps volies anar a veure, sempre tens ganes de més i de més. I quan s’acaba, d’alguna manera t’enfonses, sense poder-hi fer res. Estàs convençuda que hauries d’haver gaudit més d’aquell moment irrepetible, en comptes de pensar que al cap de poques hores allò arribaria a la seva fi. És llavors quan t’adones que vols viure d’allò. Que series la més feliç del món si puguessis tornar a començar cada dia i sentir aquesta agradable sensació de treballar en una cosa que realment t’agrada.

Mai abans m’havia imaginat el meu primer contacte amb el cinema des de dins. Però ara no deixo de pensar-hi. Ara, almenys, sé que aquest món audiovisual i creatiu és una professió que m’apasiona. I si en tingués oportunitat, m’agradaria viure d’això: Escrivint, imaginant, creant històries que a alguns ajudaran a reflexionar i que altres criticaran; recreant aquells moments que mai he pogut viure, però que de ben segur recordaré.

Sé que haurà de passar molt temps per aconseguir-ho, però no em quedaré amb els braços creuats. Encara em queda molt per aprendre, tot i així, hi ha oportunitats que només sorgeixen un cop a la vida. Em sento orgullosa de no haver malgastat la primera, encara que només hagi servit per adonar-me que tinc aquesta meta.

Per escoltar: Millor, Els Pets

Puig Neulós en infraroig

L’altre dia, aprofitant el bon temps, vaig anar al Puig Neulós. Per sort, a mil metres d’altura la temperatura era més que agradable. Després de dinar enmig d’aquells pins enormes i de compartir seient a taula amb unes vaques que tenien gana, vaig aprofitar per fer fotografies, com normalment.

Però aquest no és el motiu del meu post. Repassant les fotografies que vaig fer, m’he animat a processar-les per donar-les-hi un efecte d’infraroig. Aquest efecte es produeix a través d’un filtre que no deixa passar la radiació ultraviolada i només deixa passar la radiació infraroiga. Tot i que el resultat original és molt efectiu, digitalment es pot simular aquest efecte.

En aquest enllaç d’un blog que segueixo continuament, podeu trobar els passos a seguir, tan en Photoshop com en Lightroom per aconseguir aquest efecte infraroig. Igualment, he creat una acció pel Photoshop per simplificar-vos la feina. L’únic que heu de fer és baixar-vos-la i utilitzar-la movent els nivells de vermell, verd i blau de la capa “mezclador de canales” com creieu convenient.

Per il·lustrar-ho una mica millor, aquí teniu un parell “d’abans i després”:

Us agrada el resultat?

Poder veure les fotografies amb millor ressolució al meu Flickr.

Siluetes

Si hi ha alguna cosa que sempre m’ha fet gràcia fotografiar, aquesta és fotografiar siluetes. Sempre he trobat que són unes imatges molt efectives, pel que fa al seu resultat i que són imaginatives. Les siluetes et fan endevinar allò que hi ha al darrera de cada fotografia. Et fa veure amb més claritud el centre d’atenció de la imatge.

A més a més, fer fotografies de siluetes és bastant senzill, ja s’utilitzi una rèflex com una compacta. La clau per a que les fotografies d’aquest tipus surtin bé, és ajustar l’exposició de la llum a puntual i enfocar a la font de llum, per a que l’exposímetre et digui que no necessites una velocitat d’obturació baixa, sinò al contrari. Així, segur que la fotografia no et surt moguda. A més a més, les imatges de siluetes són molt artístiques i poden donar a conèixer formes molt curioses. Tot i així, el moment perfecte durant el dia per fer aquest tipus de fotografies és durant el crepuscle. Al tractar-se d’imatges de només dos colors, el negre, i el de la font de llum, la manera per fer d’aquesta fotografia més espectacular és que la mateixa font de llum tingui diferents tons.

Si voleu veure les fotografies del post amb més ressolució, podeu visitar el meu Flickr.

Per escoltar: Plou, de La Porta dels Somnis.

El Cadaqués de l’estiu

Visitar Cadaqués sovint és un dels plaers del que pot gaudir gairebé qualsevol altempordanés. Tot i així, Cadaqués, a l’estiu, no té la màgia que té durant les altres èpoques de l’any. Quan el poble s’invaeix de turistes canvia de color. D’acord, puc semblar egoista, però el Cadaqués més turístic no m’agrada. A mi m’agrada el Cadaqués tranquil, el Cadaqués on pots escoltar la tramuntana i sentir les onades de la platja entre els teus peus sense haver de preocupar-te per res.

A Cadaqués, durant l’estiu, els “guiris” es confonen amb taques de pols al sensor de la meva càmara: quan creus que la fotografia t’ha sortit perfecta, l’amplies, i s’hi distingeixen clarament esquenes vermelles que treuen tot el valor de la imatge.

No obstant això, ahir vaig descobrir un Cadaqués que encara no coneixia. Un Cadaqués on podies escoltar en directe el teu grup preferit mentre et banyaves a la platja. Un Cadaqués on, fins i tot, podies sentir les cançons a sota l’aigua i gaudir d’una tarda molt diferent, musicalment parlant.

Per escoltar: Al seient del costat, Els Pets (una de les cançons que vaig poder escoltar ahir i que més identifica el meu estiu d’enguany)

Figueres, la ciutat dels detalls

Estàs anant a la feina, com cada matí. Aquest cop, però, has escollit anar caminant i no agafar el cotxe. Treballes a l’altra punta de la ciutat, però ja t’has cansat: t’has adonat que tardes molt menys anant a peu que circulant amb automòbil per la ciutat. Penses: “Almenys, anant a peu, no hauré d’aguantar obres inacabables al carrer que prometen construir una Figueres del futur que mai arribarà, ni semàfors il·lògics que funcionen només a vegades, ni carrers amb direccions que acaben convertint el centre amb un laberint, aparcaments lliures anecdòtics, etc.”

No obstant això, intentes calmar la teva ràbia pensant: “millor, anar a peu és més sostenible i així no contribueixo a l’enorme capa de contaminació que es diposita cada dia sobre els nostres caps”.

No passen ni cinc minuts i, de cop i volta, veus com una senyora gran, carregada amb bosses de la compra, s’entrebanca i cau. Ningú l’ajuda. Tothom va al seu aire, ocupat pensant el que tu estaves pensant fa una estona.

T’atures a ajudar-la a aixecar-se, li preguntes si està bé i què li ha passat. Et contesta emprenyada: “són aquestes rajoles de la vorera, si no estan tretes o trencades, estàn mal col·locades. Aquesta setmana ja és el segon cop que m’entrebanco aquí”. Tu li dones la raó, t’assegures que continua el seu trajecte i et despedeixes d’ella amb un somriure de complicitat.

A partir d’ara, en comptes de mirar endavant, mires al terra, amb por de no caure. Mires al rellotge, però una llarga filera de vehicles amb les seves respectives botzines, sonant a tort i a dret, et despisten i t’espanten. Veus que es queixen. Hi ha un cotxe mal aparcat que tapona l’únic accés al centre de la ciutat que no està en obres. Mires al teu voltant i no veus cap policia enlloc. “Anem bé”, penses irònicament. No tardes a veure al propietari del vehicle mal aparcat que surt de la fleca, de comprar pa. Escoltes com les queixes dels altres conductors s’accentuen. Alguns criden: “Ves a la zona blava!”, altres diuen: “Amb aquests preus qualsevol hi aparca!”, i “els figuerencs hauríem de poder aparcar gratuïtament”. Ell es disculpa: “Ho sento molt, no hi ha aparcament i no sabia on deixar el cotxe”, puja al cotxe i se’n va. La cua s’ha dissolt.

Segueixes pensant amb les teves coses, però a pocs metres et trobes un munt de mobles al costat dels contenidors que taponen el teu pas a la vorera, cosa que et fa invadir la calçada. Veus com un cotxe descapotat passa arrant teu a més dels quilòmetres permesos en aquell carrer. Et tornes a espantar.

T’apropes a la fleca a comprar una ampolla d’agua. Fa molta calor i no trobes cap font a l’abast. Quan surt, veus uns nois que están destrossant la nova escultura de la plaça de davant teu. Tornes a mirar al teu voltant i no veus cap guardia municipal o policia que pugui posar ordre. Els observes mentre fas un glop d’aigua. Veus com, en un banc, hi ha una parella d’adolescents que no deuen passar dels 15 anys, fumant, fent-se petons i tirant peles de pipes al terra. En un moment donat, la noia treu un retolador permanent, i sellen amb tinta el seu amor escrivint al banc els seus noms i un enorme cor. Rius i ells se’n adonen. Et miren i et diuen: “Què mires? Busca’t un nòvio, va!”. Els hi gires la cara i et dius a tu mateixa: “Quin incivisme, déu meu!”.

Arribes a la feina i suspires: “Per fi! Anar a la feina és una aventura d’alt risc!”.

És aquesta la Figueres dels detalls que volem? Jo crec que no…

Fotografia nocturna

Ja sé que vaig dir en el meu primer post que no volia fer del meu blog un lloc monotemàtic, però últimament, amb el temps lliure que estic tenint, no puc aguantar més d’un dia seguit sense apretar el disparador de la meva reflex. I ho haig d’aprofitar.

Des de que vaig començar amb això de la fotografia em va cridar molt l’atenció la fotografia nocturna. Durant aquests dies he estat recuperant del meu petit arxiu de fotografies (d’un any de vida) algunes nocturnes que vaig realitzar pel meu treball final de l’assignatura de Fotografia, per la universitat. He de dir que el professor no va valorar massa positivament el conjunt de les vint fotografies que componien el treball, i se m’ha quedat una espina clavada. És per això que n’he volgut recuperar un parell, processar-les de nou i exposar-les per rebre una nova opinió.

Cámara: NIKON D60
Distancia focal: 55 mm
Velocitat d’obturació: 15 sec.
Obertura: F/5.6

Cámara: NIKON D60
Distancia focal: 26 mm
Velocitat d’obturació: 1/30 sec.
Obertura: F/4.2

Durant aquest estiu, he pogut aprofunditzar una mica més la fotografia nocturna, i crec que he millorat en alguns aspectes, però n’hi ha moltes altres coses que encara em queden per aprendre. Aquí un exemple (per ampliar-les, feu un clic en cadascuna d’elles):

Per escoltar: Quan el món dorm, de Miquel Abras