Figueres, la ciutat dels detalls

Estàs anant a la feina, com cada matí. Aquest cop, però, has escollit anar caminant i no agafar el cotxe. Treballes a l’altra punta de la ciutat, però ja t’has cansat: t’has adonat que tardes molt menys anant a peu que circulant amb automòbil per la ciutat. Penses: “Almenys, anant a peu, no hauré d’aguantar obres inacabables al carrer que prometen construir una Figueres del futur que mai arribarà, ni semàfors il·lògics que funcionen només a vegades, ni carrers amb direccions que acaben convertint el centre amb un laberint, aparcaments lliures anecdòtics, etc.”

No obstant això, intentes calmar la teva ràbia pensant: “millor, anar a peu és més sostenible i així no contribueixo a l’enorme capa de contaminació que es diposita cada dia sobre els nostres caps”.

No passen ni cinc minuts i, de cop i volta, veus com una senyora gran, carregada amb bosses de la compra, s’entrebanca i cau. Ningú l’ajuda. Tothom va al seu aire, ocupat pensant el que tu estaves pensant fa una estona.

T’atures a ajudar-la a aixecar-se, li preguntes si està bé i què li ha passat. Et contesta emprenyada: “són aquestes rajoles de la vorera, si no estan tretes o trencades, estàn mal col·locades. Aquesta setmana ja és el segon cop que m’entrebanco aquí”. Tu li dones la raó, t’assegures que continua el seu trajecte i et despedeixes d’ella amb un somriure de complicitat.

A partir d’ara, en comptes de mirar endavant, mires al terra, amb por de no caure. Mires al rellotge, però una llarga filera de vehicles amb les seves respectives botzines, sonant a tort i a dret, et despisten i t’espanten. Veus que es queixen. Hi ha un cotxe mal aparcat que tapona l’únic accés al centre de la ciutat que no està en obres. Mires al teu voltant i no veus cap policia enlloc. “Anem bé”, penses irònicament. No tardes a veure al propietari del vehicle mal aparcat que surt de la fleca, de comprar pa. Escoltes com les queixes dels altres conductors s’accentuen. Alguns criden: “Ves a la zona blava!”, altres diuen: “Amb aquests preus qualsevol hi aparca!”, i “els figuerencs hauríem de poder aparcar gratuïtament”. Ell es disculpa: “Ho sento molt, no hi ha aparcament i no sabia on deixar el cotxe”, puja al cotxe i se’n va. La cua s’ha dissolt.

Segueixes pensant amb les teves coses, però a pocs metres et trobes un munt de mobles al costat dels contenidors que taponen el teu pas a la vorera, cosa que et fa invadir la calçada. Veus com un cotxe descapotat passa arrant teu a més dels quilòmetres permesos en aquell carrer. Et tornes a espantar.

T’apropes a la fleca a comprar una ampolla d’agua. Fa molta calor i no trobes cap font a l’abast. Quan surt, veus uns nois que están destrossant la nova escultura de la plaça de davant teu. Tornes a mirar al teu voltant i no veus cap guardia municipal o policia que pugui posar ordre. Els observes mentre fas un glop d’aigua. Veus com, en un banc, hi ha una parella d’adolescents que no deuen passar dels 15 anys, fumant, fent-se petons i tirant peles de pipes al terra. En un moment donat, la noia treu un retolador permanent, i sellen amb tinta el seu amor escrivint al banc els seus noms i un enorme cor. Rius i ells se’n adonen. Et miren i et diuen: “Què mires? Busca’t un nòvio, va!”. Els hi gires la cara i et dius a tu mateixa: “Quin incivisme, déu meu!”.

Arribes a la feina i suspires: “Per fi! Anar a la feina és una aventura d’alt risc!”.

És aquesta la Figueres dels detalls que volem? Jo crec que no…

Anuncis

2 comments

  1. Tard he trobat aquest bloc! L’he caçat i el tinc als meus rss.

    Si els expliques als que haurien de posar-hi remei et diràn que no veus les coses bones, i que tot i que ara et pugui semblar que va en detriment del ciutadà, amb el temps ho agrairàs. Cada dia et diran que construeixen “la Figueres de demà”. Ens haurem d’acostumar a viure el demà i no el present…

  2. Tot i que s’estigui construïnt una “Figueres del futur” no significa que aquesta Figueres del demà serà una “Figueres que-agradarà-a-tothom”, o una “Figueres on-tothom-hi-voldrà-viure”. Si es fan les coses, que es facin ben fetes ja d’una vegada.

    Gràcies pel teu comentari Borja, fa il·lusió rebre de tan en tan un comentari sobre el que escric.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s