Coses que no entenc de la televisió

La televisió, aquella pantalla que tenim al menjador, a la cuina, al dormitori, i fins i tot al bany de qualsevol habitatge de la nostra societat. La televisió, aquella caixa que observem almenys tres hores cada dia, com si estiguéssim posseïts. La televisió, la que ens ofereix una programació pensada només per a que les cadenes privades facin una guerra per veure qui s’embutxaca més diners i qui la diu més grossa.

No cal ser un expert de la matèria per adonar-se que la majoria de la programació que es pot veure avui i en dia a qualsevol cadena privada -i a vegades, pública-, es nodreix d’una espècie de morbo que han autogenerat els propis productos, encegats per els diners que dóna oferir programes que l’únic que fan és inculturalitzar la societat. El que no entenc, és com tanta gent ha pogut caure al seu parany i contribuir a que tot es converteixi amb un peix que es mossegui la cua.

Vivim en una societat on la via més ràpida per ser algú important, fer-se ric i ser famós és conèixer a algú que coneix a algú altre que s’ha embolicat amb la ex-nòvia d’un altre famós. Vivim una societat on no s’ha de pagar per veure quatre imbècils demostrant la seva incapacitat mental i sí que s’ha de fer per veure un canal de reportatges científics i culturals. Així, no m’estranya que l’estat espanyol sigui un dels països on menys s’inverteix en investigacions científiques. M’indigna viure a un lloc on l’únic que li interessa a la gent del meu voltant és si aquella s’ha separat de l’altre o si l’altra li ha fet el salt amb un altre. Un lloc on la gent prefereix quedar-se assegut al sofà mirant aquestes tonteries que no requereixen cap esforç mental abans de sortir a descobrir la nostra cultura i el nostre patrimoni.

Així volem que sigui el futur de la societat? Estic convençuda de que, si seguim així, la mitjana del coeficient intel·lectual del nostre país baixarà tan dràsticament que ni ens adonarem que, des de fora, s’estaran avergonyin de la nostra poca cultura. De fet, la solució no es tracta d’un tema d’intel·ligència, és tan sols una qüestió d’un seny i d’una ètica que estan intentant esborrar de les nostres ments.

Actualitzat 11/10/10: Ha arribat a les meves mans aquest video que podria il·lustrar perfectament tot el que acabo d’escriure:

Per escoltar: Apocalipsi now, de Mazoni

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s