L’arbre

Camino mirant el terra. Quan aixeco el cap, veig que m’he endinsat al bosc on solia amagar-me quan era petita. M’agrada respirar aquest aire tan pur. Sentir com piulen els ocells, i com el vent fa moure les fulles i les branques. Fa fred, però tinc ganes perdre’m, i recordar. Sense adonar-me’n, quan torno a aixecar la vista, veig un camí que mai abans havia vist. Noto com una força m’atrau cap a ell. Jo m’hi deixo endur. Cada cop camino més ràpid. I cada cop estic més nerviosa. Una estranya felicitat em recorre el cos.

De cop i volta, m’aturo. L’escenari que hi ha al meu voltant ha canviat. Ara estic en una clariana, enmig del bosc. Al mig, hi ha un arbre. Somric. M’acosto sigilosament cap a ell. L’acaricio i m’hi assec a sota. Tot i ser tardor, aquell arbre té una gran copa de fulles que m’amaguen del sol. Les arrels s’han convertit, ara, en el meu seient particular. Sento com si l’arbre m’abracés. En aquell moment, penso, que aquell era l’arbre que sempre havia desitjat fotografiar. Però avui no duc la càmara. L’únic record que en podré guardar serà les sensacions que em produeix estar amb ell. Tot i tenir calor, tinc la pell de gallina. Les cames em tremolen. Més que estar feliç, em sento eufòrica. L’arbre i jo ens acabem de conèixer, però és com si hagués estat el meu racó preferit durant tota la meva vida.

Miro el rellotge i veig que és tard. Hauria de tornar a casa el més aviat possible. M’aixeco. Em disposo a marxar, però la inèrcia em fa tocar el seu tronc una altra vegada. M’hi sento bé al seu costat. M’agradaria visitar-lo cada dia, però no puc. He de mirar endevant, sortir del bosc, tornar a caminar pel camí que conec. Mentre m’allunyo, no puc evitar mirar enrere. Cada cop el veig més petit. Més lluny. I no sé quan podré tornar a endinsar-me a aquell bosc, i tornar a veure a aquell arbre. Potser demà ja no hi serà, potser mai podré tenir una oportunitat com la que he tingut avui de fotografiar-lo, i guardar amb mi el seu record per sempre. Però el que sí sé, és que a partir d’ara intentaré dur sempre a sobre la càmara de fotos, i no haver de desaprofitar oportunitats com aquesta.

Avui per escoltar, cançó doble: El camí, i Quatre pensaments, de Sanjosex

Anuncis

2 comments

  1. Ostres, Laura. És impressionant. M’encanten les teves fotos 🙂
    Des que segueixo el teu blog, tinc ganes de portar a arreglar la meva càmera (no sé què li passa ^^) i fer algunes fotos. Fas venir ganes de fotografiar 😛

  2. Em fa molta il·lusió que t’agradin les fotos. Aquestes són d’arxiu. M’han costat de trobar entre el disc dur fotos d’arbres. Crec que fa massa dies que no toco la càmara…

    Gràcies un altre cop per llegir-me!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s