Neu de nou

Avui he anat al Puig Neulós de nou. Recordo que, en una de les meves primeres entrades a aquest renovat blog, mostrava algunes fotografies d’aquesta muntanya de l’estiu passat. Avui he tornat a allà dalt a fer una fotografia més o menys des del mateix lloc on la vaig fer aquell dia d’estiu. Ara, estava davant d’un paisatge completament diferent:

Feia mesos que no veia neu de tan aprop. Crec que l’últim cop que en vaig veure va ser arran de la gran nevada del 8 de Març. Tocar neu, avui m’ha transportat a aquell dia.

Recordo que a mig matí ens van anular les classes de la universitat. Vaig caminar més d’un quilòmetre, intentant no relliscar, per arribar a l’estació de trens de Girona, mentre veia emocionada com queien volves de neu al meu voltant. Aviat van avisar per l’interfon que no sortirien més trens cap a Figueres. Per sort, el pare del meu xicot ens va venir a buscar en cotxe des de Figueres. Quan vam pujar al cotxe i vam sortir de Girona, eren les 12 del migdia, i va començar l’aventura.

La neu cada cop cobria més el cotxe, i nosaltres no ens atrevíem a posar les cadenes. Cada cop avançàvem més lentament. Crèiem que no arribaríem a Figueres. Mentre les rodes del cotxe relliscaven, veiem centenars de cotxes aturats a banda i banda de la N-II, que llavors semblava que tingués quatre carrils. Camions entrevessats i gent que havia quedat aillada per la neu. Nosaltres vam ser valents i vam voler avançar. Vam molta estona esquivant cotxes i camions enmig de la carretera. Recordo que estàvem a l’altura d’Orriols. Ja no es veien cotxes a la carretera. Era tot blanc. Els havíem deixat tots darrera. Llavors vam patinar. No em vaig espantar massa. És més, m’encantava ser allà i viure una aventura com aquella. Després va ser quan vam posar les cadenes i vam anar avançant poc a poc fins a Figueres.

Quan ja quasi havíem arribat a l’entrada de Figueres, els mossos d’Esquadra no ens van deixar entrar a la ciutat. Ens van dir que girèssim cua i que passéssim per Vilafant. Els cotxes que s’aturaven no ens deixaven avançar. Em roncaven els bodells.

Vam arribar a casa prop de les 5 de la tarda. Vaig anar directament al balcó, per veure el paisatge que m’envoltava. Encara no m’ho acabava de creure. Estava convençuda que allò no es tornaria a repetir en molt de temps. Al cap i a la fi, estava contenta d’haver viscut aquella experiència.

És curiós que el fet de tornar a tocar neu m’hagi fet recordar tot allò. Crec que ho recordaré tota la vida.

Encara guardo algunes imatges que encara no havia penjat del dia després de la gran nevada a Figueres. Si els que sou d’aquí voleu rememorar què estaveu fent aquell dia vuit de Març, no dubteu en fer-hi un cop d’ull:



Advertisements

One comment

  1. Hi ha alguns records que mai no s’esborren, que sempre portem dins i poden resorgir en qualsevol moment 🙂

    Molt xules les dues primeres fotos, veient la diferència!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s