De què serveix estar a tantes xarxes socials?

Imagina’t que avui és un dia que et mors d’avorriment, i això que t’animes a anotar en un full de paper totes les xarxes socials d’internet on estàs inscrita. Més que res per aprofitar i renovar fotos de perfil, per posar les teves últimes novetats, i sobretot per comprovar que recordes el teu nom d’usuari i la teva contrasenya.

Les que visites molt sovint són fàcils de recordar: Facebook, Twitter, Youtube, Flickr… Però llavors et pares a pensar una estona, i t’adones que també estàs al MySpace, Tuenti, al Del.icio.us, LinkedIN, i a una que es veu que és només per gent que té més d’un cert Coeficient Intel·lectual anomenada Intelligent Elite, d’entre altres que et resulta impossible recordar.

En veure com la llista cada cop es va fent més extensa, t’entra el mal rotllo i penses: “Com pot ser que sigui a tants llocs?”

Llavors, la teva ment lúcida té una idea: Buscar el teu nom o sobrenom al Google, per saber així quantes pàgines web guarden informació sobre tu. I… tatxàn! Surten pàgines com de sota les pedres. Que si a Música.com, que si joescric.com, que si flavors.me, habbo.es, ciao.com,… I tot això només a la primera pàgina del Google. D’alguna manera, et desesperes i t’adones per primer cop que has estat malgastant quasi mitja vida en inscriure’t en pàgines inútils. I ara ja és massa tard. Et sents impotent. Per més que ho busques, no pots recordar amb quin e-mail et vas donar d’alta a tal lloc, i ara no pots donar-te de baixa.

És aquí quan et comences a preguntar: “De debó feia falta?”

Et tranquilitzes i comences a mirar com fer-ho per saber de quines xarxes socials (o webs) cal que t’esborris immediatament i de quines no. A priori, creus que cada xarxa social serveix per una cosa diferent, però un cop hi accedeixes, veus que tens exactament els mateixos amics tant a un lloc com a un altre. I que cada cop, les xarxes socials s’assemblen més les unes a les altres. A aquella on abans només hi podies pujar videos, ara també pots escoltar música en stream, pujar les fotos de la festa on vas anar ahir, o posar en un estat què penses en cada moment. I, tot i així, t’és impossible prescindir-ne de cap.

És per això que tornes a fer un cop d’ull a la teva particular llista de xarxes socials i els hi afegeixes una breu descripció al costat:

[…]
Flickr: aquesta la faré servir per penjar les fotos fetes amb la reflex, de les que vull fardar.
Vimeo: aquesta serà per penjar els videos que tinc en HD, els meus videos més professionals.
Youtube: aquesta l’utilitzaré per penjar els videos que he fet i que m’han quedat malament, però que em fa gràcia tenir-los a internet.
LinkedIN: Aquesta serà per lluir el meu currículum a les empreses d’arreu del país.
Twitter: A aquesta hi escriuré les meves pròpies frases cèlebres, i demostraré als meus followers que sóc algú interessant.
MySpace: Aquesta se suposa que serà per seguir de més aprop els artistes musicals que més admiro.
Tuenti: Aquesta és per… aquesta és per canis, chonis, o com es diguin. D’aquesta m’esborro com abans millor.
Facebook: Ves, aquesta sí que em serveix per a tot. Tot i que l’eina principal és xafardejar la vida dels teus amics i coneguts, i per deixar que xafardegin en la teva vida.
[…]

T’ho mires i, buff… t’entren ganes de desaparèixer d’internet. Tens la sensació que internet sap més coses sobre tu, que tu mateixa. No te’n adones, que tornes a dir qualsevol cosa que delata la teva intimitat. I en aquell moment no t’importa, però quan ho tornes a veure al cap d’un temps t’emportes les mans al cap: “Com vaig poder dir allò?!”.

I de cop tens por que algun dia algú et pari pel carrer, t’assenyali i et digui: “Mira, però si ets la Laura, aquella que estava etiquetada a aquella foto de no sé quin amic meu! I sí, sé que tens un blog! I fins i tot sé quan és el teu aniversari, qui són els teus pares, què estudies, quines són les teves aficions i on vius.”

Quines esgarrifances!

Al cap i a la fi, no em caldria res més que aquest blog per mostrar què vull que sapigueu de mi i què no. Però la temptació i l’avorriment em guanyen i vull apendre a pensar-m’ho dues vegades abans d’unir-me a qualsevol web nova que em cridi l’atenció, i a no dir a tort i a dret per internet tot allò que em passa, i tot allò que faig en cada moment.

En fi, que aneu en compte, que és molt fàcil fer clic al botó “Registra’t ara”. El que és realment difícil és trobar el botó de “cancel·la el teu compte”.

Per escoltar: Jean-Luc, de Els Amics de les Arts

PD: Sé que les fotos que he posat no tenen res a veure amb el text, però són del meu Flickr, i són de les que m’agrada ensenyar a tothom. I és que tant de text sense cap foto no queda bé.

Advertisements

2 comments

  1. Les xarxes socials són un mitja de comunicació molt eficaç. Massa eficaç. Podem comunicarnos pels descosits, que sempre hi haura algu que ens escolti. De vegades ens comuniquem tant que oblidem que podem parlar a la vida real.
    I cal estar alerta amb el que diem i publiquem, perque mai se sap quan un sonat pot utilitzar la nostra informació en benefici seu. Per això miro de minitzar la informació que hi pengo, o falsejar-la, ja que estic.

  2. En un món cada vegada més digital, a mesura que passi el temps tindrem més xarxes socials a Internet. És inevitable: així com els blogs van començar sent pocs i van acabar sent milions, les xarxes socials van començar sent poques i acabaran sent milions.

    La qüestió és plantejar-nos com gestionem la nostra vida digital: igual que no llegim tots els blogs que trobem, tampoc cal que ens registrem a totes les xarxes socials que veiem. Tenir gestionada la nostra identitat digital a Internet és importantíssim tant per a l’actualitat com per a la gestió futura de les pàgines. Saber en quines pàgines volem estar, quines pàgines volem actualitzar habitualment i en quines volem accedir només de tant en tant ens pot ajudar a controlar el nostre temps dedicat a Internet.

    Jo estic a moltes xarxes socials. Però no crec que siguin masses. Les utilitzo a la meva manera, per a coses diferents, i amb periodicitat diferent. Twitter és la meva porta oberta al món, on actualitzo i comparteixo diariament tot el que puc. Facebook és la meva xarxa d’amics: hi tinc sobretot gent que he conegut a la vida real (amb poques excepcions), i em serveix per mantenir diàriament la meva vida social offline també a Internet.

    Gomiso, Youtube, Flickr, Del.icio.us, Diigo, etc. les faig servir quan les necessito, segons les seves possibilitats, així que no tenen una periodicitat habitual, hi entro quan em convé. Linkedin, Xing, Viadeo i altres xarxes professionals, les utilitzo molt de tant en tant. M’interessa estar-hi registrat perquè qui ho necessiti em pugui trobar per Internet. Hi ha altres xarxes que gairebé no hi accedeixo mai, però que sé que les tinc i si mai vull entrar-hi ja hi tinc l’usuari. A les pàgines que no m’interessen, m’hi dóno de baixa.

    A mi no em fa por que la gent em reconegui, que sàpiga d’on sóc o què m’agrada. La vida social online és això, i un s’ha de plantejar si li agrada o no. La qüestió és no deixar la teva identitat i vida digital a l’atzar, sinó saber-la controlar i gestionar personalment de la manera que per a un mateix sigui eficaç, segons les seves necessitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s