Records

Estic al cotxe, tornant a casa, mentre veig com el sol acomiada un altre dia. Mentre sona música de fons, començo a escriure en una nota tot allò que m’agradaria explicar. Però per més que ho intento no surten les paraules. Totes aquelles experiències viscudes es converteixen en efímeres quan les has de traduir en un paper i no trobes la paraula exacta per definir-les.

Moments únics que saps que mai tornaràs a viure, i que hauràs de recòrrer a la memòria per recordar-los. Moments que la teva memòria, inconscientment, s’encarregarà d’esborrar poc a poc, per anar-los reemplaçant per altres records més recents. I encara que ens costi de reconèixer, sempre serà així.

És per això, que si no fas res per enregistrar d’alguna manera tot allò que t’ha passat, poc a poc deixaràs de recordar els motius pels quals alhesores eres tan feliç. I mentre penses que el fet de enregistrar un moment màgic fa que no el gaudeixis en tota la seva plenitud, et fa decidir no treure la càmara per un dia. Però passa el temps, i cada vegada més te’n penedeixes i maleeixes el moment en que vas decidir no fer res per guardar aquell record d’alguna manera.

Ara ja torno a ser a casa. Em trec les lentilles i em poso les ulleres. Engego l’ordinador i continuo escrivint. Faig un descans, i com per art de màgia, apareix davant meu una gravació que em permet poder reviure un feliç record com qualsevol altre que recentment he viscut.

Es tracta d’un fragment del concert que ens va oferir ahir en Miquel Abras al Soul Café de Figueres, interpretant el tema “País petit” de Lluís Llach, amb el també cantant i amo del bar Juanjo Bosk. Gràcies, Laura, per poder gravar aquell moment i poder reviure’l i guardar-lo durant més temps:

Anuncis

4 comments

  1. La vida passa, no s’atura ni s’aturarà fins al final dels dies. Per això és important viure el moment, quedar-nos amb els moments feliços i saber-los recordar mentre mirem la vida i tiren endavant. El fet de fotografiar-los o escriure’ls és una molt bona manera de fer que els records tornin a la nostra memòria, tot fent-nos reviure moments que potser teníem gairebé oblidats.

    Si gaudeixes de la fotografia i de fer fotos, treure la càmera en un moment en què siguis feliç no farà que deixis de gaudir el moment en tota la seva plenitud, al contrari: tindràs un enfoc diferent a l’hora de gaudir-ne, tot pensant que tens a les mans l’eina per immortalitzar-lo. Aprofita-ho!

  2. Gràcies pels comentaris. I gràcies pel consell, Jordi!

    Però per causes personals de “mal-de-peu”, de “si-m’aixeco-de-la-cadira-em treuràn-el-lloc”, i de “hi-ha-tanta-gent-que-he-quedat-encaixada-i-no-puc-sortir”, no vaig poder-me aixecar a fer cap foto. Jejeje

  3. La memòria es fràgil, igual que moltes altres coses en la vida. Però encara que nosaltres no recordem, els successos passen i no els importa si els memoritzem o no. Són molt egoistes els successos. Tot i així, encara que el registre es perdi, sempre sol quedar una petjada, perduda en algún racó de la nostra ment. No la podem veure, pero de totes maneres hi és, com passa amb els succesos. Les petjades són també molt egoistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s