Entre nosaltres

Vius en una eterna innocència que no vols que s’adormi. Tanques els ulls per no veure què hi ha realment davant teu. Tens por de donar un pas en fals. De fer-te falses espectatives. De tornar-te a equivocar.

Desitges escoltar una cosa, però la realitat t’espanta. I llavors, una mà estranya et descobreix els ulls d’aquesta vena negre que els cobria fent-te la pregunta del milió. Allò que et preguntaves però que no gosaves ni pensar. I no ho vols acceptar. Vols pensar que no hi ha res estrany en tot allò. Que només sou dues persones a qui els agrada parlar de les vostres coses. Sense més explicacions. I, tot i que respons amb un no, en realitat, saps que es tracta de un no ho sé.

I quan esteu junts, saps que allò que et preguntes mai seria possible, que no té cap sentit qüestionar la raó de ser de la vostra amistat. Però quan marxa, és quan la paraula impossible deixa d’existir. I és llavors, quan obres els ulls i t’adones que no entens la manera com es comporta amb tu. És quan et preguntes si és així amb tothom, o no. Saps que aquesta sensació no és com la de les altres vegades. Que el que havies somiat altres temps, amb diferents protagonistes, s’anava personificant.

Perquè, al cap i a la fi, són coses que només vosaltres dos podeu entendre. I tens por, perquè saps que si et diu que caiguis, cauràs. I no voldràs aixecar-te. Mai més.

Per escolar: Entre nosaltres, de La Porta dels Somnis

“Potser el milor és no donar-li tanta importància a algunes coses. El que hagi de passar, ja passarà.”

Advertisements

One comment

  1. La por és un sentiment inherent a les persones. Tots hem viscut mals moments, i per això ens fa por donar un pas en fals, equivocar-nos, caure de nou i no saber-nos aixecar. Però si volem tirar endavant, no podem tancar els ulls, hem de deixar que aquestes mans estranyes ens descobreixin els ulls i ens ajudin a veure les coses més clares.

    Jo crec que és millor no qüestionar-se mai la raó de ser d’una amistat. És millor viure-la al 100%, gaudint-la i fruir dels bons moments al costat dels amics. Moltes vegades és millor oblidar-se del perquè de les coses i gaudir-les, sense més, sense “donar-li importància a algunes coses. El que hagi de passar, ja passarà.”, com molt bé dius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s