Tanca els ulls

Espera’m. Encara no marxis. Deixa’m tancar els ulls amb tu. Junts. A la vegada. De fons, ens hi veurem a nosaltres. Dues persones, agafades de la mà, mirant per una finestra. El que tindrem davant nostre serà el paisatge més bonic que algú pugui arribar a veure mai. Serà un lloc on, a través de la força dels dos, totes les sensacions que sentim prendran forma. Serà un lloc on hi sobren les paraules. On no caldrà ni tan sols mirar-nos. On només sentint-nos tan a prop l’un de l’altre sapiguem què fem allà. I llavors somriurem, un cop més. I cada passa que fem, davant nostre, creixerà tot això que tenim dins. I no ens caldrà obrir els ulls per saber que som feliços així. Sabem que, mentre tinguem les mans agafades, ningú ens podrà fer fugir d’aquest indret. No em deixis anar la mà. Recordem per un moment totes les frases que ens hem dit fins avui. Pensem, ara, totes les que encara ens queden per dir.

I ara obre els ulls, mira’m, i somriu. De veritat creus que enlloc podràs ser més feliç?

Per escoltar: Ara, de Lax’n’Busto

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s