Mes: Març de 2011

Nostàlgia

És difícil avançar quan mires enrere, penedint-te d’allò que no et vas atrevir a fer, o d’alló que no hauries d’haver fet. És difícil haver-te de conformar en tan sols recordar allò que ja no tornaràs a tenir. Però també és cert que aquest anhel es pot convertir en una força per lluitar per tu, per trobar-li un nou sentit a la vida. No et deixis perdre per aquest camí de tornada, fes que les mateixes passes que retrocedeixen per aquest vell bosc, s’encarreguin de dibuixar un nou recorregut per on tirar endevant. Perquè les pèrdues ens fan ser més forts; perquè les pèrdues poden ser guanys.

Per escoltar: Una part de tu, de Mishima

Inspiració

Sempre costa començar una carta, un correu o, encara que sigui, una frase que pugui impresionar. Així com em pot costar començar a escriure aquest text. Comences a teclejar, i quan creus tenir-ho, ho esborres. Busques les paraules exactes per definir allò que estàs pensant, allò que vols transmetre, però per alguna raó estranya avui aquestes paraules no apareixen en el teu cap. Però, en el fons, penses que, si no comences a escriure segur que la inspiració no vindrà. I fins i tot, potser abans que te n’adonis, ja tindràs allò que volies dir.

Per escoltar: Diumenge, de Sanjosex

Un sentiment, una fotografia i una frase

Quan t’agrada el món de la fotografia, t’agrada el procés de créixer cada dia amb les fotografies que realitzes, i veure com, poc a poc vas aprenent dels errors que pot cometre qualsevol fotògraf principiant. Fa un temps vaig sentir a parlar sobre els “365projects”. Aquest projecte tracta de realitzar una fotografia cada dia durant un any. Així dit, sembla una tasca fàcil de realitzar; però el que comporta dur la càmara durant tot el dia a sobre, i haver-li de dedicar un temps cada dia, fa que sigui tot un repte de motivació i de superació personal.

Cada dia vivim experiències, sentiments i sensacions que podem immortalitzar a través de la fotografia. I arrant d’això neix el projecte que tinc intenció de començar. I és que: cada dia, a partir d’aquest dissabte, realitzar una fotografia que reflecteixi un sentiment, adjuntant-la amb una frase o cita que l’expliqui d’alguna manera.

La meva intenció, a través d’aquest projecte, és créixer com a fotògrafa i trobar el meu estil personal; a més de que em serveixi com a un mètode d’autodisciplina i per millorar la meva força de voluntat. També, vull descobrir una nova manera de veure les coses que m’envolten, deixant de fer aquelles típiques fotografies que només són maques als ulls, sense que transmetin cap missatge. Per aconseguir-ho, m’acompanyaré (a més de la meva càmara) d’una llibreteta on aniré apuntant idees per noves fotografies, així com frases i diferents sensacions o sentiments.

De fet, el que ha fet que comencés aquest projecte ara, i no abans, ha estat el punt d’inflexió que ha patit la meva vida durant les últimes setmanes; i que he començat una assignatura de la universitat que consisteix en desenvolupar un projecte creatiu personal lliure. Aquest projecte l’hauré d’entregar a finals de maig o principis de juny; però espero no caure en la temptació de deixar-ho còrrer llavors, i poder-lo continuar fins d’aquí un any.

En principi, intentaré penjar a aquest blog la fotografia cada dia, però si algun dia pel que sigui no em puc connectar a internet, no us penseu que he abandonat, ni que he fet trampes!

Bé, espero ensortir-me’n i poder-vos anar explicar de tant en tant com va avançant el projecte; així com també m’agradaria que m’acompanyéssiu a descobrir com es pot anar millorant dia rere dia a través d’un sentiment, una fotografia i una frase.

Així doncs, ja puc dir que la primera fotografia serà del pròxim 26 de Març, el dia del meu 20é aniversari.

Màgia

Hi ha moments en la vida, en que no saps ben bé per què, però tens ganes de fugir. De marxar molt lluny d’aquí. De desaparèixer per un temps i veure, en tornar, que tot ha canviat cap a millor. Aquest últim mes han passat moltes coses que han provocat un canvi molt important en la meva vida. Coses que mai hauria pogut imaginar que passarien i que canvien totalment un futur que semblava que ja estava escrit per mi.

És difícil enfrontar-se a una decisió tant important, quan saps que les persones que t’estimes i que t’envolten, hauran de patir. Tan de bo fos més fàcil prendre una decisió que creus que és la correcta per a tu, i no haver de patir per veure com la teva gent ho passa malament.

Però llavors una mà gairebé desconeguda s’acosta, i te l’ofereix, per recolzar-t’hi quan ho passes malament, i per agafar-la ben fort quan tinguis ganes de cridar. I és llavors quan veus que aquell futur ja dibuixat no és el que realment desitjaves per tu, que necessites ser egoista per una vegada a la vida. Deixar tota una època en darrera. Començar a caminar per un nou camí amb un paisatge on ja hi comencen a sortir unes flors que saps que no es pensiran mai.

Ara, la mà que m’acompanyi en aquest camí de la vida serà una altra. I sé que costarà d’acceptar, i d’acostumar-s’hi; però no us equivoqueu: jo no he canviat, ni canviaré mai. No em fa por recordar, de quedar-me amb tots els bons moments viscuts durant tants anys. Però és cert que tampoc puc ni vull escollir quins sentiments viure, quan coneixo a una persona que entén cadascun dels meus somriures i que coincideix en cadascun dels meus pensaments. Suposo que, en el fons, la màgia de l’amor és tan sincera com difícil d’explicar.

Per escoltar: Els teus somnis, de Sopa de Cabra

PD: Estic preparant una cosa nova. Un projecte molt engrescador que m’agradaria posar en pràctica en aquest mateix blog, arrant d’una assignatura que fem a la universitat. Així que, qui vulgui saber de què es tracta, us demano que us manteniu atents al blog, que d’aquí unes dues setmanes explicaré de què tracta aquest projecte que tinc en ment.