Mes: Abril de 2011

Sorpresa

El sol s’ha tornat a amagar entre els núvols, i ara aquesta ombra fa entrar un corrent d’aire fred. Recorrem als nostres abrigs i emprenem de nou el nostre camí. Tanco els ulls, i quan menys t’ho esperes em giro. Sembla sorprenent, encara em costa de creure que avui sí siguis aquí, amb mi. Me n’adono que cada vegada les hores es fan més curtes i que sempre ens falta temps per seguir compartint tots aquests moments de la nostra vida.

Però, de cop i volta, el sol ens regala d’una manera inesperada els últims raigs de llum del dia. És tants sols un instant de vida. Un record potser insignificant, però que m’omple el cor de felicitat. És un moment màgic que fa brillar els teus ulls, que impregnats de sinceritat em demostren que ets feliç al meu costat.

Per escoltar: La tarda esclata, de Mishima

Descontrol

Tens moltes coses a fer, aquest estrés et descontrola. Et fa estar avorrit, fart de tot. Fa que només vulguis fugir. Abandonar-ho tot. Però atura’t un moment. Les metes no s’aconsegueixen sense esforç. I aquella sensació tan gratificant de veure que te n’has en sortit? I aquella sensació de veure cada cop més aprop aquell futur que tots dos desitgem?

Per escoltar: Una mandra per llevar, de El fill del Mestre

Claustrofòbia

Estic dintre d’aquestes quatre parets. Un altre cop. Tan sols puc veure els fils de llum com juguen amb la meva esperança, com em fan preveure que potser demà podré fugir. Molt lluny. Allà on vulgui, a l’aire lliure. I sentir un altre cop com bufa el vent. I agafar-te un altre cop la mà. I mullar-nos els peus quan ens empaiti aquella setena onada. Però avui no puc. Em quedaré arraulida en un racó, esperant que vinguis, m’ajudis a sortir i em convidis a entrar a la teva vida un dia més.

Per escoltar: Aire lliure, de La Porta dels Somnis

Superació

Hi ha moments en la vida que creus que res té sentit, que has fet mal a l’altra gent, i que ja ningú podrà confiar mai més en tu. I és quan et trobes en una situació complicada, que necessites una empenta per deixar enrere allò que ja no pots solucionar i veure les oportunitats que s’obren davant teu. Perquè el que val la pena de veritat, és viure.

Per escoltar: El que val la pena de veritat, de Els Pets

Tendresa

És la tendresa que em regales cada cop que et miro els ulls, la que em fa sentir tant bé. La que fa que totes les preocupacions fugin per uns instants. És la tendresa la qui em confessa que junts, podrem aconseguir tot el que ens proposem. La que fa que respiri fons, i que es dibuixi un somriure empedernit al meu rostre. És la tendresa que em regales la que em diu que no m’he equivocat de camí, la que em convenç que vull i necessito fer cada passa de la meva vida, al teu costat.

Per escoltar: Sense tu, de Teràpia de Shock

Fe

T’has perdut. Ets en un carrer estret. Et sents sol, però estàs envoltat per un munt de gent. Mires al teu voltant, i veus uns cargols enganxats a les parets. De cop i volta, la gent invisible del teu voltant comença a encendre l’oli que hi ha dins dels cargols, que es converteixen en petits fanals de nit. Fanals que t’indiquen un camí, que et diuen que no estàs sol. I que et recorden que no t’has de preocupar, que la flama de la fe segueix encesa, per si algun dia vols que et guiï.

Per escoltar: País petit, de Lluis Llach