Claustrofòbia

Estic dintre d’aquestes quatre parets. Un altre cop. Tan sols puc veure els fils de llum com juguen amb la meva esperança, com em fan preveure que potser demà podré fugir. Molt lluny. Allà on vulgui, a l’aire lliure. I sentir un altre cop com bufa el vent. I agafar-te un altre cop la mà. I mullar-nos els peus quan ens empaiti aquella setena onada. Però avui no puc. Em quedaré arraulida en un racó, esperant que vinguis, m’ajudis a sortir i em convidis a entrar a la teva vida un dia més.

Per escoltar: Aire lliure, de La Porta dels Somnis

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s