Mes: Mai de 2011

Alegria

Em llevo amb la tramuntana, però sembla que els núvols hagin de deixar anar un xàfec en qualsevol moment. M’estic plantejant deixar això dels sentiments, i dedicar-me a posar noms més normals a les fotos. Avui és l’últim dia del mes. I si vull fer les coses ben fetes, potser que comenci demà una nova manera d’enfocar el meu projecte365. I tot i aquesta incertesa, avui estic contenta. Estic alegre. Per petits detalls, per petites frases que t’arranquen un somriure.

Però llavors, quan tot sembla anar bé, ja hi tornem a ser. Tot el que hi ha al teu voltant es torna a enfosquir. I m’he de quedar esperant a que una petita senyal que em torni el somriure a la cara que tenia abans. I poder anar a dormir una mica més alegre del que m’he llevat. Per què tardes tant? Et torno a necessitar.

Per escoltar: Alegria, d’Antònia Font

Emocions

No cal que parlem, tan sols en recordar, podem saber que tot el que hem viscut és el millor que em viscut mai; però també sabem que tot el que ens queda per viure, ho superarà. Ens passem la vida cultivant emocions i després les deixem fluir, les deixem sortir, les deixem viure. Un t’estimo no és només un t’estimo, és molt més que això: ho és tot.

Per escoltar: Entre mil vidres trencats, de Miquel Abras

Gratificació

Aquell banc que creia buit, avui s’ha omplert de gent. Avui era el dia de la veritat. El dia de mostrar a la gent la meva primera etapa del meu projecte. I m’emociona saber què s’ha valorat tant positivament. És molt gratificant saber que, un detall tan petit, però creat amb dedicació, pugui donar significat a moltes coses per algú. Que faci dibuixar un somriure a tots aquells que s’hi han sentit identificats, i que els ajudi a seguir endavant, a lluitar per tots els nostres somnis.

De fet, crec que mai ningú havia apreciat tant un treball meu, com ho heu fet avui. Per això només em queda donar-vos les gràcies, i que penseu que el que us heu endut avui a casa ha estat més que una fotografia i una frase; us heu endut amb vosaltres una petita part de mi. Gràcies per deixar-me formar part de la vostra vida encara que hagi estat només un instant.

Per escoltar: Estones llargues, de Senyors tranquil

Bogeria

“L’esperança ens porta a complir objectius que a vegades ens semblen bojos. Però la bogeria ens porta molt més enllà: ens porta a fer allò que mai ens hauríem atrevit a fer, a fer passos endavant més grans del que mai hauríem pogut imaginar. Sigues boig i llença’t.”

Atentament: La primera imatge psicodèlica de la setmana, o potser del mes… o de l’any!

Per escoltar: Boig per tu, de Sau

Satisfacció

Quan veus que un treball ha valgut la pena i t’ha fet aprendre moltíssim, només tens ganes de continuar-lo. I seguir aprenent moltíssim, i complir el teu objectiu i, un cop s’acabi, poder tenir entre les teves mans els resultats. I recordar què hi ha darrera de cada fotografia, i agrair a totes les persones que t’han acompanyat en aquest viatge.

Però millor no adelanto aconteixements que esperem que succeeixin, que només porto seixanta fotografies.

Per escoltar: Buda s’ha enamorat, de Bruno Oro

Gelosia

És com el paper gelós de l’escuradents, més proper a la forma original de la fusta. També és com l’escuradents que se sent gelós de l’arbre, viu. L’escuradents li fa la vida impossible a l’arbre; però vist des d’un altre punt de vista, l’arbre li fa la vida impossible a l’escuradents. Sigui com sigui, vull que sàpigues que no tenim cap motiu per endur-nos per aquest sentiment. No som ni paper, ni escuradents, ni arbre. Som persones, i ens estimem. És que ens hauria d’importar alguna cosa més?

Per escoltar: Espera’m, de Teràpia de Shock