Maduresa

Ja torna a fer bon temps. Aquestes cireres, que ahir eren verdes, poc a poc van madurant. I és en aquest canvi, quan veus com de ràpid passa el temps. Però llavors tornes a mirar el rellotge, i observes com les hores no avancen, com encara falten molts dies per tornar a estar junts. I l’únic que voldries fer és fugir de tot i començar una vida nova amb qui realment vols estar; sense que ningú et tatxés d’inconscient. Si el temps és tan relatiu, qui diu que la maduresa no ho pugui ser?

Per escoltar: Cada cop, de Vuit

Advertisements

2 comments

  1. Fugir de tot i començar una nova vida: una inconsciència desitjada i volguda, meditada, mai és realment una inconsciència. La maduresa també és relativa, com el temps, com la vida mateixa. Tot és tant relatiu (o tant concret) com nosaltres volguem.

  2. Qué importen el que diguin els demés? El camí de la maduresa l’ha de recorrer cadascú per si sol.
    A vegades el més madur és ser un insensat, deixarte emportar pel que realment vols i fugir cap a llocs millors, cap a platges més càlides. I després veure que potser no t’has equivocat, que ets feliç. O també pot ser que no et surti com et penses, que acabi sent un desastre i que vegis que t’has equivocat. Llavors entendràs que el camí cap a la maduresa està fet a base d’errors i encerts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s