Tomàquet

Sucós, tendre, refrescant, explosiu, i d’un gust difícilment descriptible. No m’agrada.

Per escoltar: Una nit a Berlín, de Pau Alabajos

Advertisements

One comment

  1. A mi tampoc. I menys quan el seu sabor t’explota literalment a la cara, quan es llençat com a projectil. Tot i això no deixa de ser un símbol d’identitat de la cuina mediterrànea (i un bon recurs quan vols fer pa amb tomàquet).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s