Enmig de la foscor vas aparèixer, i em vas fer somriure. El que resta és una història que tot just acaba de començar.
Per escoltar: L’espantaocells, de Bikimel
- Comentari
- Reblog
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Sincerament... 
Com el flash d’una càmera, com un actor entre el public, com la lluna rera els núvols, com un far entre la boira, com els raixos del sol que entren per la finestra, sempre en la foscor s’acaba trobant la llum. El díficil es decidir sortir a buscarla.
El teu somriure il·lumina amb màgia el camí de la felicitat. Recorrem-lo junts, creant-lo a cada passa i gaudint-lo a cada instant!