El mar

Hi ha maneres i maneres de dir les coses, d’actuar correctament, tinguent en compte les necessitats i els sentiments de les persones. Si només actues egoistament i per una satisfacció pròpia sense contingut ni sentit, mai t’adonaràs que les persones del teu voltant necessiten ser elles mateixes i que, per més que pensis que és incompatible, t’estimen.

Mai et demanaré que em deixis lliure pel mar. Només et demanaré una barqueta, per a que em deixis navegar-hi i descobrir els perills i els tresors d’aquests oceans per mi mateixa.

Per escoltar: La ciutat, de Nuar

Anuncis

2 comments

  1. Sóc navegant solitari…
    Mar és llibertat, llibertat per navegar a on volguis. El mar no té fronteres ni límits, no es pot donar ni conquerir. El mar no és amable ni pervers, no perdona als qui no s’esforcen i a dures penes recompensa els que ho fan.
    El mar és la vida, la vida és el mar. Tot comença i tot acaba. Per tant, disfrutem del camí i agafem la corrent que més ens agradi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s