Mes: Juliol de 2011

Cabells

Els cabells, al llarg de la nostra existència van morint i naixent com si res. Són agradables al tacte, suaus, i acariciar-los, és una experiència plaent única. Els cabells poden ser de centenars de colors diferents; i al llarg del temps, dels anys, es decoloren, cedeixen, i moren entre les nostres mans.

Mentrestant, nosaltres els anem tallant quan ens fan nosa i els llancem com si res.

Però ja se sap, és llei de vida, no trobes mai a faltar mai una cosa, fins que la perds.

Per escoltar: Una cara bonica, de Mishima

Diari

Fa anys que vas decidir començar un diari personal. Volies fer-ho, no només per desfogar-te, sinó també per rellegir-lo anys més tard. I quan el tornes a obrir, després de tants anys, t’adones que en el fons has canviat molt. Tu, i moltes coses de les que t’envolten. I el rellegeixes rient-te de totes les bogeries que havies arribat a dir i a fer.

Per escoltar: Anar tornar, d’Ix!

Menjar sola en un restaurant

Hi ha poques coses que em facin sentir més buides que menjar en un restaurant sola. No entenc com hi pot haver gent que ho faci. Assaborir plats que mai havies tastat, i no poder comparar o compartir amb algú la teva descoberta, és com no descobrir res. I és que tenir algú amb qui compartir el menjar d’un bon restaurant forma part de la màgia de menjar fora de casa.

D’una ànima solitària en un bon restaurant.

Per escoltar: Quan el món, de Berta