Girasols muts

Vaig començar un projecte 365 per descobrir com m’agradaria encarar la fotografia, des de quin punt de vista i trobant un estil propi. Però avui me n’adono que no he avançat gaire.

D’acord que, a mesura que he anat utilitzant més la càmera he aprés més la tècnica de com s’ha de disparar una fotografia: enquadrament, histograma, el joc entre la velocitat d’obturació i el diafragma, ISO, etc. Cosa que ha fet que, a l’hora de processar les fotografies, m’hi hagi de dedicar molt menys temps que abans.

Però segueixo amb el mateix problema de sempre. El missatge. M’he adonat que realitzar un projecte 365 no és la millor solució per fer fotografies que diguin alguna cosa de veritat, que parlin per elles mateixes. És cert que ho he intentat, però l’afany de tenir una fotografia decent cada dia ha fet que valorés més la “teoria del eye-candy” i deixés de banda en moltes ocasions el missatge que vull transmetre amb la imatge. I no m’agradaria que fos així.

Realitzar una fotografia que transmet un missatge important per un col·lectiu de gent (encara que sigui petit) és complicat i molt i molt relatiu. Requereix molta elaboració conceptual abans de disparar, i molta paciència, per trobar allò que realment buscaves.

Jo he intentat, a través del text que ha acompanyat cadascuna de les meves fotografies del projecte, donar-li a aquesta imatge un significat més que el fet de ser atractiva als ulls.

Avui, malgrat tota aquesta auto-crítica, crec que ho he tornat a aconseguir. La fotografia en sí no diu res. Però avui és això el que avui volia transmetre. Uns girasols muts, un cel serè, i res que descontextualitza ambdós ambients. Un espai buit, sense expressió.

I jo, mentrestant, seguiré buscant dia a dia aquella fotografia que fa que algú li provoqui un somriure, una llàgrima, o un calfred. Si no ho aconsegueixo, si us plau, no m’ho tingeu en compte, demà serà un altre dia.

Per escoltar: Fem com si no hagués passat res, de Very Pomelo

Advertisements

One comment

  1. Per molt que no ho sembli, totes les coses tenen un missatge, el dificil es saber trobar-lo i/o expresar-lo.
    El silenci d’aquests girasols es podia veure com una rebelió muda envers l’espectador (o qui fa la foto) o es podria veure com si fos un public. Els girasols sentants d’esquena, en silenci, contemplant el cel, que en realitat està blau i no diu res tampoc. Pero sel continuen mirant, perque no tenen cap cosa millor a veure, talment un reflexe de la nostra societat televisiva. Es podria treure suc sobre això.
    Veus? El missatge sempre hi és (o no, potser ens l’inventem, com he fet jo) el dificil es donarli forma i que sigui atractiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s