Perill

“Com el cos humà és capaç de produir tantes llàgrimes? No s’acaben mai, senyor”, va dir un nen, mentre atravessava el carrer plorant, dirigint-se a un home gran assegut al terra, demanant diners. “No hauries de parlar amb desconeguts, noiet”, va contestar l’home gran amb una veu feble i aturdida. “No es preocupi senyor. No em fa por. Estic sol i necessito poder parlar amb algú que em pugui entendre”.

El nen es va asseure al costat d’aquell senyor amb la roba esgarrinxada i es va quedar mirant-lo atentament mentre demanava monedes als passejants.

Quan l’home es va adonar de la mirada del petit, es va girar cap a ell i li va dir: “Petit noiet, puc explicar-te una cosa que mai he dit a ningú?”. El nen va afirmar amb il·lusió i l’home va continuar: “No et quedis arraulit aquí, com he fet jo sempre. Surt a buscar allò que realment vols trobar. Si no ho fas, mai aconseguiràs res a la vida”.

El petit el va mirar estranyat i li va preguntar: “I doncs, bon home, com és que, sabent això, vostè no es mou d’aquí?”

“Jo sóc gran. Ja quasi no em puc moure. El meu somni, ara mateix és poder morir sabent que algú s’adonarà de la meva absència, que algú em trobarà a faltar”.

El nen, entristit, va mirar l’home de dalt a baix, adonant-se de la seva feblesa. L’home, no obstant, va continuar: “Escolta. Un dia, fart de tot, vaig decidir deixar de lluitar. Fugir dels perills que s’interposaven davant meu, sense voler solucionar-los. Aquell va ser el meu error. Decidir no fer res”.

“Així que, noiet, tu que encara tens força, tens vida, lluita per poder decidir què fer amb la teva vida. Surt a buscar allò que vols viure”.

El nen, va mirar amb seguretat al senyor, li va donar les gràcies, i va marxar corrents a complir el seu somni: ser estimat per algú i poder estimar.

Deu anys més tard, el dia del seu casament, el noiet que ja s’havia fet tot un home, va recordar en públic les paraules d’aquell senyor, que el va ajudar tant. Quan va acabar, finalment va dir: “El somni d’aquell pobre home abans de morir va ser poder ser recordat per algú davant la seva absència. Ell em va donar forces per seguir vivint i complir els meus objectius. Jo ara, en recordar-vos-ho, vull fer que el seu somni es faci realitat. Perquè, en el fons, ningú es mor del tot mentre hi hagi algú que el recorda”.

Per escoltar: Mai no és massa tard, de Filippo Landini

Anuncis

One comment

  1. “Nunca habria pensado que hubiera tanta sangre dentro de ese viejo” W. Shakespeare
    M’encanta! És teu? Suposo que sí, sino hi hauria el títol o d’on ve.
    M’ha agradat de debó, tens uns diàlegs molt interesants! 😀
    En fi, q passis un bon estiu, oblida els problemes (i els problemàtics) i sigues tu mateixa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s