Com dues barques

Viatjarem cercant la tranquil·litat del mar. L’aigua ens besarà i la nostra pell s’omplirà de sal. Podrem hisar les nostres veles per a que el vent ens guiï, i mentrestant, amb els ulls tancats, respirarem fons i ens confessarem somrient que junts, i en silenci, ja som feliços.

Per escoltar: Humilment brillant, d’Inspira.

Anuncis

One comment

  1. “Eramos dos navíos mal iluminados por la noche que pasaban al lado sin verse el uno al otro”
    M’ha agradat aquest text, curt però bonic i sentimental. Que les ones us portin a bon vent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s