Viatjarem cercant la tranquil·litat del mar. L’aigua ens besarà i la nostra pell s’omplirà de sal. Podrem hisar les nostres veles per a que el vent ens guiï, i mentrestant, amb els ulls tancats, respirarem fons i ens confessarem somrient que junts, i en silenci, ja som feliços.
Per escoltar: Humilment brillant, d’Inspira.
Sincerament... 
“Eramos dos navíos mal iluminados por la noche que pasaban al lado sin verse el uno al otro”
M’ha agradat aquest text, curt però bonic i sentimental. Que les ones us portin a bon vent!