Mes: Agost de 2011

Amistat

Abans de llançar a la paparera una amistat, agafa-la ben fort amb les mans i pensa si realment cal fer-ho; o si és un tresor massa valoús, amb massa bons moments com per deixar-la a les escombraries. Però no, és molt més fàcil fugir dels malentesos que no pensar, parlar i provar de solucionar-los.

Per escoltar: De tot en diuen amistat, de G-21 Km

Anuncis

Plans efímers

“Anirem a la platja, ben d’hora, al matí. Després, anirem a dinar de picnic, i més tard visitarem un avió estavellat en ruïnes. Sé que t’agradarà el pla que et tinc preparat. Ens ho passarem bé, i podrem estar junts. En tinc moltes ganes… però espera, potser tu ja tenies plans. Sí, tenies altres plans. Tan és, no passa res. És normal, no he pensat en tu. Només em sap greu. Només això. Sort que no t’he explicat tot el que tenia planejat fer. T’hagués sabut greu. Sí. No passa res. No m’importa. Jo vull que siguis feliç. No vull que et preocupis si m’ha sabut greu. Però, de fet, tan és. Perquè per sort, ni te n’has adonat. Que bé! Encara sort. Sóc una afortunada!”

Per escoltar: El calavera, de Roger Mas

Depressa

– Vas molt ràpid. Encara és aviat. No fa ni un any que ens coneixem!
– Però ens estimem…
– Sí, però suposo que encara ens hem de conèixer més…
– Amor meu, jo l’únic que t’he preguntat, és si t’agradaria passar la resta de la vida amb mi.
– Sí, i tant que vull! Però…
– Hi ha d’haver sempre un “però” per tot?
– Escolta, deixa’m pensar-ho.
– D’acord, com tu vulguis… però has de saber que ets la millor persona que hi ha en aquest món. I que no penso perdre la oportunitat, si tu ho vols, de poder estar junts tota la vida. Des de que ens coneixem, hem viscut coses meravelloses i sé que encara ens queden moltes més coses per viure: formar una família, viatjar… i tot ho vull fer amb tu. Tu potser no, però jo tinc molt clar que vull estar amb tu. Ara i sempre.

Per escoltar: Dies que no són sempre, d’Élena