Depressa

– Vas molt ràpid. Encara és aviat. No fa ni un any que ens coneixem!
– Però ens estimem…
– Sí, però suposo que encara ens hem de conèixer més…
– Amor meu, jo l’únic que t’he preguntat, és si t’agradaria passar la resta de la vida amb mi.
– Sí, i tant que vull! Però…
– Hi ha d’haver sempre un “però” per tot?
– Escolta, deixa’m pensar-ho.
– D’acord, com tu vulguis… però has de saber que ets la millor persona que hi ha en aquest món. I que no penso perdre la oportunitat, si tu ho vols, de poder estar junts tota la vida. Des de que ens coneixem, hem viscut coses meravelloses i sé que encara ens queden moltes més coses per viure: formar una família, viatjar… i tot ho vull fer amb tu. Tu potser no, però jo tinc molt clar que vull estar amb tu. Ara i sempre.

Per escoltar: Dies que no són sempre, d’Élena

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s