Amistat

Abans de llançar a la paparera una amistat, agafa-la ben fort amb les mans i pensa si realment cal fer-ho; o si és un tresor massa valoús, amb massa bons moments com per deixar-la a les escombraries. Però no, és molt més fàcil fugir dels malentesos que no pensar, parlar i provar de solucionar-los.

Per escoltar: De tot en diuen amistat, de G-21 Km

Anuncis

2 comments

  1. Espero que no ho hagis de fer mai. Perquè quan cal fer-ho, cal un valor i una força increïble. I sempre fa mal. Sí, és un tresor valuós, però quan fa mal i s’ha intentat mil vegades, encara que al moment no vegis més sortida que anar-te donant cops contra la mateixa pedra preguntan-te el per què i ets l’únic que pateixes, val més la pena obrir el cor a nous tresors.

    Per cert, em dic Anna. No en coneixem, tot i que som de la mateixa ciutat, diria que hem anat al mateix institut (tot i que jo uns anys abans), tenim uns quants amics comuns… i copartim el primer cognom. Vaig descobrir el teu bloc fa un temps el cercabloc i t’he anat seguint regularment. Enhorabona per projecte 365 i pels teus escrits! 🙂

    Anna

  2. Ei, Anna, moltes gràcies pel teu comentari! Les amistats canvien, així com les persones canviem constantment. És llei de vida. El que és important és saber valorar i confiar, encara que s’aprengui a patacades amb qui és millor confiar i amb qui no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s