Et necessito

Et necessito. No com els peixos que necessiten el mar per viure; si no com el mar necessita aquests peixos. I se’m fa estrany, ara que no hi ets, el saber que hem d’aprendre a saber-nos lluny més temps. Hem d’aprendre a emmagatzemar cada record com la cosa més valuosa que hi ha al món, i viure cada moment compartit com si fos l’últim. Hem d’aprendre a imaginar com serà aquest futur que tan ansiem. Hem d’aprendre a esperar, a caminar encara que puguem còrrer. I a plorar sols encara que no ens puguem animar. Però jo, l’únic que no penso aprendre, és a negar-me dir-te que et necessito. Perquè sí, et necessito. I potser no et necessito per viure, però sí per somriure.

Per escoltar: Viure sense tu, d’Antònia Font

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s