No hi ets

Camino sense rumb, esperant una trucada que no arribarà. Em creuo amb camins que no sé on em porten. Avui els enfronto sense por. Sé que ningú m’estarà esperant al final del camí. Avanço lentament, i tal i com havia sospitat, s’acaba el camí i no hi ha ningú. Així, toca tornar enrere, a la cerca d’un nou camí. Mentre passejo miro al meu voltant. Busco la fotografia perfecte per il·lustrar una tarda de finals d’estiu. Però avui res acompanya. Si almenys sabés on ets, o com estàs; podria intentar descobrir quin camí he d’agafar per acostar-me a tu, agafar-te la mà per sorpresa i dir-te quant t’estimo. Però no, no hi ets.

Per escoltar: L’estimo a morir, de Miquel Abras

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s