Tots els dies acaben igual

Camino. Estació. Marcar el bitllet. Pujar a l’andana. Esperar. Esperar més. Mirar al gegant rellotge blau. Continuar esperant. Arriba el tren. Baixa gent. Pujo. M’assec en un bon lloc per poder veure tot el vagó de cares. Miro el paisatge. Penso en llegir. No ho faig, el llibre no m’acaba d’agradar. Penso en escoltar música. No em ve de gust. I al final sempre, SEMPRE, acabo admirant el paisatge que passa pel meu costat a 120km/h.

I per molt que el miri, no me’n canso. Potser és que alguns racons pels que passo em duen molts records, potser és que m’encanta observar com els colors dels arbres i dels camps canvien cada cop que m’hi fixo. Potser és que el meu cap és en un altre lloc, pensant en altres coses, i simplement em quedo embadalida mirant per la finestra.

Per escoltar: Mil i un possibles finals, de Refree

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s