balcó

200 històries

Dos-cents moments. Dues-centes cançons. Dues-centes fotografies. Dues-centes històries i dos-cents dies. Pot semblar poc, o molt. Però en tractar-se d’un número rodó, sempre fa gràcia esmentar-ho. I com sempre, m’agrada mirar enrere, i recordar com va començar tot: el projecte, i tot el que ha anat canviant al meu voltant. I tot i que al principi creia que no, m’estic adonant que d’alguna manera sí que he canviat. Però encara no és hora de fer balanç.

Per escoltar: Moment, de Wantun

Anuncis

No m’hi veig

He tancat els ulls per un moment i ara no els puc obrir. La sal de les meves llàgrimes m’ho impedeix. No tinc força per aixecar les parpelles. No puc. Però llavors et sento. Ets aquí amb mi. M’acaricies suaument la cara i em fas un dolç petó als llavis. Ho intento de nou, tinc ganes de veure’t.

I els obro: Ho veig tot borrós. Les llàgrimes han format un tel en els meus ulls. Em treus les ulleres i m’eixugues les llàgrimes amb els teus dits. M’abraces. Et veig. Ets aquí només per veure’m feliç.

Ara tinc son. Els ulls se’m tanquen, però jo no vull que s’amaguin. Et necessito veure. No. Si us plau, encara no pengis. Necessito sentir la teva veu, almenys; i imaginar que ets aquí amb mi. Que les meves llàgrimes ja no regalimen per la meva pell.

Per escoltar: Llàgrimes blanques, de Gespa

Tequila

La meva ignorància en el món de les begudes alcohóliques m’ha fet buscar per internet per què, quan la gent beu tequila, abans assaboreix una mica de sal i després es menja una llimona.

La primera resposta que he trobat és aquesta: “Los mexicanos lo toman solo, en cualquiera de sus variantes, pero para lo que no estan acostumbrados a beber, se usa la sal para mitigar el sabor amargo del tequila, luego el tequila (obvio) y al final el limon para evitar la respuesta del cuerpo de expulsar el tequila con las nauseas.”

I llavors se’m planteja un dubte. Si el tequila té un gust amarg desagradable, i a sobre fa vomitar, per què la gent en beu? Per emborratxar-se bebent qualsevol cosa que a sobre té mal gust?

Així que perdoneu un altre cop la meva ignorància, i corregiu-me, si m’equivoco. Per què no, hi ha coses que no entenc.

Per escoltar: Se’m moren les plantes, de Mazoni