Figueres

Vies buides

En somnis, recorro aquestes vies amb els peus descalços i de puntetes, mentre tanco els ulls i estenc els braços. Respiro fons. No hi cap soroll i no hi ha ningú al meu voltant. El vent mou els meus cabells i fa que m’hagi d’equilibrar amb els braços per no caure. M’encanta aquesta sensació. Llàstima que seria gairebé impossible.

Per escoltar: El meu racó, de Bikimel

Anuncis

Diners

Tothom diu que els diners no ho són tot. Que no donen la felicitat i totes aquestes històries. Però la veritat és que els diners ens controlen a tots. Ens diuen a qui em de fer cas, qui té el poder. Ens demostren que sense diners no es pot anar enlloc i que si no fos per ells, no estaríem vius. I els que tenen poder asseguren que els diners estan sobrevalorats. Volen ser humils, però mentre ho diuen, s’estan embutxacant tots els diners que alguns necessiten per arribar a final de mes.

A la televisió, no parem de sentir números milionaris de diners: Multes, subvencions, bancs, el govern. I al final, com sempre, els errors dels que tenen poder, els seguim pagant nosaltres.

I és veritat. Potser no tinc dret a queixar-me. Hi ha molta més gent que necessita per viure molts menys diners dels que jo necessito, i que no els poden tenir. Però no puc arribar a entendre per què la gent, en qüestió de diners, pot arribar a ser tant egoista, si després es repeteix que els diners no ho són tot.

Per escoltar: Els diners fan rodar el món, de Pep Sala

No m’hi veig

He tancat els ulls per un moment i ara no els puc obrir. La sal de les meves llàgrimes m’ho impedeix. No tinc força per aixecar les parpelles. No puc. Però llavors et sento. Ets aquí amb mi. M’acaricies suaument la cara i em fas un dolç petó als llavis. Ho intento de nou, tinc ganes de veure’t.

I els obro: Ho veig tot borrós. Les llàgrimes han format un tel en els meus ulls. Em treus les ulleres i m’eixugues les llàgrimes amb els teus dits. M’abraces. Et veig. Ets aquí només per veure’m feliç.

Ara tinc son. Els ulls se’m tanquen, però jo no vull que s’amaguin. Et necessito veure. No. Si us plau, encara no pengis. Necessito sentir la teva veu, almenys; i imaginar que ets aquí amb mi. Que les meves llàgrimes ja no regalimen per la meva pell.

Per escoltar: Llàgrimes blanques, de Gespa

No és nou

I ja hi som una altra vegada: la típica foto, amb els típics colors, de la típica posta de sol. Però és el que té no sortir de casa en tot el dia, que no hi ha res de nou i ja no saps què fotografiar. Amb lo fàcil que és sortir una estona a buscar nous indrets, i m’entretinc fent la meva pàgina web… No n’aprenc. Així que, si us plau, disculpeu-me per la meva mala ratxa fotogràfica en dies buits.

Per escoltar: No és nou, de Gossos

Parèntesis

El disseny de la meva nova web m’absorbeix tant, que quan me n’adono ja és hora d’anar a dormir i veig que encara no he pensat en la fotografia d’avui.

Ah, que no ho havia dit! Em passo a wordpress.org! Estic preparant una nova web (un nou bloc, vaja) amb un disseny més exclusiu i professional (o això espero). De fet, és el primer cop que m’hi mato tant en dissenyar alguna cosa que quedi tal i com jo vull que quedi. I he de confessar que estic aprenent moltíssim a manejar codi (tot i que també he de dir que, amb el professor particular que tinc, no m’estranya). A veure si en surt una web prou maca com per no tenir vergonya en publicar-la i que quedi a l’alçada de la que ve per defecte amb WordPress. Això sí, quan l’acabi!

Per escoltar: La distància farà la feina bruta, de Gespa