girona

Un altre escenari

I aterro un altre cop a l’escenari. I sí, m’agrada. M’encanta poder veure tot el que es fa, viure-ho en primera persona, i més, fent el que més m’agrada, fotografiant els moviments dels actors, els seus somriures i les seves llàgrimes, i envoltant-me de gent professional que fa el mateix que jo.

Per escoltar: Cau el telo, de Clepton

Anuncis

Sopa de Cabra

Un concert històric, una nit màgica i una companyia perfecta. Però, en escoltar aquella cançó, un moment agredolç. Un cúmul de records amargs s’apodera de mi. Nus a la gola. Instant de pell de gallina i una llàgrima freda que cau sense voler. Però llavors et miro i no puc evitar somriure. Ets amb mi, abraçant-me. I, hi penso, i sé que he escollit bé el meu camí: sóc feliç.

Per escoltar: Camins, de Sopa de Cabra

Colors primaris

Tres colors. Separats. Únics. Que ho expliquen tot. Que ho tenen tot. Que creen harmonies i destrossen paisatges. Tres colors que, barrejats en la mesura correcta, em poden arribar a donar el color mel dels teus preciosos ulls. Què més vull, si no és poder mirar-te els ulls, i perdre’m en el seu color, en la teva mirada, i en veure com les teves pupil·les es dilaten poc a cop?

Per escoltar: Colors, de Miquel Abras