llagostera

Escales cap a alguna part

Avui torno a baixar sola per les escales. Ets lluny. Em sento sola. He de ser conscient de tot el que ens espera. I intentar no patir. Faria el que fos per estar aquí, amb tu, mirant els teus ulls, abraçant-te, veure com somrius. Fem bé d’esperar tant, i tant; per un futur que no sabem com serà? D’un futur que pot ser molt diferent a com ens l’imaginem?

Per escoltar: Cap a l’horitzó, de Cris Juanico

Manel a Llagostera

Hi ha poques coses en aquesta vida que fan que per uns moments senti que floto en l’aire. Una és escoltar la música que m’agrada, en directe. Avui, ha estat el meu primer concert de Manel; i també el primer concert del meu projecte 365. Però no serà l’últim. Arriba l’estiu, i amb ell, una llarga llista de concerts. En tinc ganes, estic il·lusionada, ben aviat podré gaudir de les tres coses que més m’agraden en aquest món: anar de concert, fer fotos, i estar amb tu.

Per escoltar: Captatio benevolentiae, de Manel

Maduresa

Ja torna a fer bon temps. Aquestes cireres, que ahir eren verdes, poc a poc van madurant. I és en aquest canvi, quan veus com de ràpid passa el temps. Però llavors tornes a mirar el rellotge, i observes com les hores no avancen, com encara falten molts dies per tornar a estar junts. I l’únic que voldries fer és fugir de tot i començar una vida nova amb qui realment vols estar; sense que ningú et tatxés d’inconscient. Si el temps és tan relatiu, qui diu que la maduresa no ho pugui ser?

Per escoltar: Cada cop, de Vuit