Salt

Ara que no hi ets…

Ara que no hi ets, que no ets aquí amb mi, em sento buida per dintre. Ara que ni tan sols puc parlar amb tu, amb totes les coses que t’he d’explicar encara, em sento sola. Hi ha moments de ràbia, i de mal humor; però quan intento pensar-hi dues vegades, m’adono que aquesta sensació de buidor no canviarà les coses. Que sóc jo la única que escullo sentir-me així de sola, en comptes d’aprofitar el temps per fer coses, distreure’m, i no pensar el mal que em fa no poder abraçar-te cada dia.

Així, ara que no hi ets, deixo de pensar durant un instant el que podríem ser tu i jo si estiguessim junts avui. Ara que no hi ets, millor deixo de mirar el rellotge, pensant inconscientment que així el temps passarà més depressa.

Per escoltar: Ara, de Lax’n’busto

Anuncis

Junts

Envoltats de gent; però en el fons només hi som tu i jo, agafats de la mà. Som feliços estant junts, i sembla que res ens pugui separar. Però no, el temps ho fa. Cada dia se’ns acaba. Tu marxes i jo em quedo òrfena de tu, del teu somriure, dels teus ulls, del teu cos. I impotent només puc esperar ansiosament el proper dia per estar junts. Un altre dia que acabarà i que em farà tornar a esperar. I és que, amor, els dies sense tu són setmanes, i els dies quan estic amb tu semblen pocs minuts.

Per escoltar: L’Arc de Sant Martí, de Fred i Son

PD: Avui el meu projecte 365 fa mig any. Com passa el temps!