Teatre de Salt

Ara que no hi ets…

Ara que no hi ets, que no ets aquí amb mi, em sento buida per dintre. Ara que ni tan sols puc parlar amb tu, amb totes les coses que t’he d’explicar encara, em sento sola. Hi ha moments de ràbia, i de mal humor; però quan intento pensar-hi dues vegades, m’adono que aquesta sensació de buidor no canviarà les coses. Que sóc jo la única que escullo sentir-me així de sola, en comptes d’aprofitar el temps per fer coses, distreure’m, i no pensar el mal que em fa no poder abraçar-te cada dia.

Així, ara que no hi ets, deixo de pensar durant un instant el que podríem ser tu i jo si estiguessim junts avui. Ara que no hi ets, millor deixo de mirar el rellotge, pensant inconscientment que així el temps passarà més depressa.

Per escoltar: Ara, de Lax’n’busto