On és la llibertat de poder escollir allò que desitgem sense haver de pensar en els altres? Què és no tenir por a renunciar a allò que t’estimes, o avançar sense por de caure? Què és poder pensar per tu mateix, sense necessitat d’una autorització que et talli les ales quan vols volar?
No vull quedar-me quieta esperant un senyal que em digui que puc empendre el vol, sabent que els dies passen, que la vida segueix, que no s’atura, que no espera a ningú.
Per escoltar: Lliure com l’aire, de Gossos
Sincerament... 